Monàrquics per un dia

El Col·lectiu 1707, a més de ser independentista, és republicà fins al moll de l’os. Un republicanisme lligat amb els valors democràtics de participació i sobirania ciutadana que legitimen la gestió de la “cosa pública”. Menyspreem qualsevol forma de govern que es basi en principis totalitaris, tant a la dreta com a l’esquerra, i, com no pot ser d’una altra manera, qualsevol forma de transmissió del poder que no sigui democràtica. En aquest sentit, la monarquia és el paradigma de la injustícia portada a l’extrem: la transmissió hereditària de la capacitat de decidir és una abominació que hem de patir en aquest Estat democràticament tercermundista que ens té lligats. 

Però a banda d’això, aquest dissabte, i per un dia, serem monàrquics perquè volem unir-nos a la commemoració dels 800 anys del rei Jaume. I hem de ser monàrquics perquè aquell home dels Feits és la clau de volta històrica de la nostra nació: els Països Catalans.

Afegint-nos a la proposta de Vicent Partal, aquí us deixem un fragment del Llibre dels Fets, justament el que ens explica l'origen de tot plegat:

" Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en P[ere] no uolia ueser nostra mare la Reyna,e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren: Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren   nos a sent Fermi e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi, cantauen: Benedictus Dominus Deus Israel traues que les altres. E per aço e p er la gracia de Deu .E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII· candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits dehaurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa sobre no s ·I· canta l, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem."

Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler
[@more@]

 
 
 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.