L’Apparachik

És el nom en què el món de la política rebien els aparells executius dels partits polítics d’àmbit soviètic, en certs cercles així s’anomena tota l’executiva del PSC català, una autèntica maquinària de poder amb tentacles i persones infiltrades a la major part de les organitzacions mediàtiques, empresarials, acadèmiques, polítiques i financeres del nostre país.
La llista seria interminable de persones vinculades a aquesta organització, la major part en llocs estratègics de poder a casa nostra.
Les seves “males arts” són conegudes per tothom, el periodista Jordi Vendrell, ja difunt, les va patir en primera persona, en ser acomiadat de forma fulminant de Catalunya ràdio en fer un crítica als socialistes, al nostre país qui s’enfronta a l’apparachik ha begut oli.
No és estrany que tres polítics socialistes hagin pressionat de forma explícita periodistes acusant-los de massa nacionalistes i el col·legi de periodistes no hagi obert la boca, per por o per complicitat. Un fet destacable és que els esmentats polítics tenen cognoms catalans (Masllorens&Ferran&Mas), la qual cosa demostra el domini excepcional del màrqueting i la comunicació que domina l’Apparachik.
La llista de malifetes que aquesta gent ha fet al nostre país és interminable la LOFCA, la LOAPA, l’espoli econòmic, la centralització administrativa, els atacs a la nostra llengua, de fet no acabaríem.
El PSC ja no representa cap projecte ni polític, ni social, només representa maquinària de poder, utilitza el nom de l’esquerra i se’n surt perquè aquest país encara no ha paït les rèmores del franquisme i la guerra civil i encara es mou en aquest eix estúpid i anacrònic de l’esquerra-dreta, que només serveix per despistar i desorientar el personal.
En un món on la capacitat de gestió d’infraestructures, la sobirania fiscal, i la capacitat de domini de sectors energètics i de telecomunicacions són cabdals pel desenvolupament i el progrés, perdre el temps parlant de la dreta i l’esquerra sense tenir resolts els factors esmentats és una manera com un altra de fer l’imbècil i perdre el temps.
Encara gràcies en tenen de la guerra tribal, fratricida i estúpida que manté el sobiranisme català, i tot només per quatre engrunes que representen uns quants consells comarcals, i ajuntaments de poblacions més aviat mitjanes a la Catalunya interior, i mentrestant els socialistes estan aclaparant poder i espanyolitzant el país.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.