Viatge a Euskal Herria (1a part)

Amb dedicatòria als ciutadans del món, i a tota la seva imbecil·litat cosmopolita.

Era la quarta vegada que visitava Euskal Herria, país en el qual hi he tingut una relació d’amor odi que ara es faria massa llarg explicar.

Vaig anar en allotjament de turisme rural, una bona manera de conèixer la gent i les famílies, en el segon apartat ja explicarem les anècdotes, el primer dia vaig visitar la costa occidental de Guipúscoa , Zarautz, Deba i Zumaia, el segon dia  vam  visitar  la Guipúscoa interior, la Vall d’Errezil , Errezil, Bidania fins Tolosa, tornant per Urrrestrilla i Beizama, la bellesa del paisatge és inexplicable, fèiem una parada a cada poble, en tots ells la plaça de l’església amb el frontó al costat, pobles on no es sentia parlar en castellà, on l’arquitectura dels seus Baserris, i els camps verds donen uns colors de primavera només perceptibles en aquestes contrades.

El tercer dia vam visitar  part de la costa de Vizcaya, Ondarroa, Mutriku i Lekeito, on ens vam desviar fins arribar a Guernika a visitar la seva sala de juntes i famós arbre de Guernika i el Museoa de Euskal Herria, al entrar a la sala de juntes van tenir l’amabilitat de donar-me un full d’informació en català.

Visitar aquell indret et dóna a entendre que són una nació amb orgull per la seva identitat, on fins i tot la botiga de souvenirs que hi ha al costat està plena d’elements reivindicatius amb total normalitat, en el mateix aparador tenien una samarreta amb Ikurriña i Estelada on el podia llegir, junts en la mateixa causa.

Entrar en les seves tabernes prendre un txakoli amb unes tapes, al costat de símbols identitaris i fotos  penjades de los que faltan, forma part del seu paisatge.

No farem una guia turística en aquest escrit, només vull ressaltar una cosa la identitat, aquesta paraula que alguns els dóna vergonya pronunciar al nostre país, doncs els bascos són identitaris, i ho són molt, i això es veu en el seu paisatge humà, molts nens vesteixen samarretes i xandalls de la seva selecció, l’ús de la llengua avança, molta gent du samarretes reivindicatives, tots els pobles tenen la seva ensenya al centre del municipi ben alta i ben dreta, només es veu a seva bandera i la del seu municipi, moltíssimes cartells reivindicatius on vaig poder constatar com m’havien explicat la implicació de la societat civil, l’equip de futbol de  Lekeito es fotografiava amb Ikurriña i cartell de Presoak Etxea, veia en l’aparador d’un fotògraf de la població.

L’ajuntament del poble on estava el meu allotjament lluïa un cartell on hi posava independenzia amb total normalitat.

El més curiós és que al final hom se n’adona que per ells això és un actiu, la cultura, la gastronomia, l’arquitectura, el paisatge, l’esport rural, i la seva filosofia de vida representen un actiu econòmic important vers el seu desenvolupament, cosa que molesta a tota aquesta corrua d’intel·lectuals progres de pa sucat amb oli, urbanites acomplexats i pedagogs de l’autoodi que només fan que posar pals a les rodes al nostre desenvolupament nacional i social, com diu el nostre company Hèctor López Bofill tenim ganes de viure en normalitat nacional encara que només sigui per a no haver d’aguantar aquesta escòria.

No volem fer-nos més pesats en anècdotes que ens podem trobar en qualsevol viatge, només vull ressaltar la importància de la cultura i la identitat en el desenvolupament dels pobles, tal com esmenta Patricia Gabancho en un llibre molt recomanable, demà la segona part.

Col·lectiu 1707

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Viatge a Euskal Herria (1a part)

  1. kiko diu:

    JO també visito cada any Euskal Herria. La sensació que tinc allà mai trobo les paraules per a explicar-la. És quelcom tan gran i t’hi sents tant a gust…

    Molt d’acord en el tema identitari. Allà ells ho tenen molt clar. És un sentiment molt profund. Com aquí, però allà és una altra història. S’ha de viure.

    Quan pujo a EH, només respirar l’aire d’allà i veure tot aquell verd tan pur… em sento con enlloc.

  2. Potser vols allotjament / hosting gratis en català? Entra-hi

Els comentaris estan tancats.