Jo també vull un estat propi

Retornem del parèntesi estival amb les ganes renovades i més
independentistes que mai.

Aquesta època de reflexió callada ha servit perquè la
realitat hagi confirmat allò que presagiàvem uns mesos enrere: el nou Estatut
és una “palterada” com una casa de pagès. Si el 9 d‘agost inaugurava la seva
caminada triomfal cap al no res nacional, l’acompanyaven el desastre del Prat —no
sé qui deia, quan es negociava el text estatutari, que allò dels aeroports no
era tan important—, la pèrfida endossada d’immigrants de sotamà i, ara, l’actitud
intervencionista de l’Estat en el procés d’adopcions i la retallada d’inversió en obres públiques a Catalunya un, gens menyspreable, 16 %. En tindrem molts més
exemples, no en dubteu, això tan sols és el principi d’allà on ens està portant
l’Estatut de la Moncloa.

I ara arriba la traca final amb unes eleccions en què cal
decidir entre l’entronització de l’espanyolisme socialista del Baix Llobregat o
el retorn d’aquells que durant 23 anys es van apropiar del concepte de nació,
però que a l’hora de la veritat no van dubtat en decidir que era primer el
patit que el país. Ho tenim difícil!

Però no volem ser pessimistes. Diuen que el camí cap a la
plena sobirania avança a cops: dues passes endavant i una endarrere; amb el nou
Estatut hem retrocedit, ara toca anar endavant, per això, i més que mai, també
ens adherim a la campanya: “Jo també vull un estat propi”.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Jo també vull un estat propi

  1. williams diu:

    La campanya em sembla genial… i no costa gens fer-ho!!!

    williams

  2. Ja tenim allotjament hosting gratis en català. Si en vols, entra-hi!
    PD: passava x aquí *.*

Els comentaris estan tancats.