Canvi en la ubicació del bloc

Us informem que davant dels problemes de connexió que hem tingut darrerament, el col·lectiu 1707 hem traslladat el nostre bloc a un nou servidor:

http://col-lectiu1707.blogspot.com/

Disculpeu les molèsties.

 



Comentaris tancats a Canvi en la ubicació del bloc

Guanyi qui guanyi, Catalunya perd

A un dia de les eleccions generals al Govern d'Espanya, volem deixar-vos una reflexió musical, per fer-vos aquestes hores més portadores.

I diumenge, guanyi qui guanyi, sempre perd Catalunya. 


  

[@more@]



Comentaris tancats a Guanyi qui guanyi, Catalunya perd

La globalització

Divendres a la nit tot escoltant per Catalunya Ràdio el programa esportiu els millors anys de la nostra vida ens en vam assabentar.

El club de Rugby Enginyers del Poble Nou de Barcelona va decidir la temporada passada abandonar la lliga espanyola de rugby i ingressar en una lliga regional anglesa anomenada Super Premiere Greene King del comtat de Hertfordshire,.

Cansat dels maltractes i de la caspa de la Federació Espanyola, es va posar en contacte amb la lliga anglesa, van fer números i es van posar en contacte amb Ryanair pel fet que ha de fer dos desplaçaments al mes a Anglaterra, i fins al moment aquesta ja és la segona temporada i oli amb un llum.

Fa pocs dies, el president de la companyia es va fotografiar a l’aeroport de Girona i Reus, embolcallat amb senyera i barretina, curiós personatge, i aquí amb el tema de la T-Sud ens prenen el pèl dia sí, dia també.

El professor Ramon Tremosa ho ha dit una vegada i una altra, la globalització és una oportunitat per als catalans, si en Joan Ridao volia desconnectar d’Espanya que es posi en contacte amb el president de l’esmentat club.

I una cosa, segurament la indigència  i la ganduleria intel·lectual dels cosmopolites guanyaran a Catalunya les eleccions del dia 9 de març, la junta directiva i el president del club també els podrien donar una altra lliçó de cosmopolitisme a aquesta colla de trepes, els quals ser cosmopolita s’acaba a la Puerta de Sol.

I per acabar, el catalanisme segons les enquestes el dia 9 de març segurament sortirà escaldat, que vagin prenent nota i poca broma, els últims 8 anys s’ha fet el préssec i el ridícul, cal una renovació ja, cal un canvi de cultura i de visió del món, i sobretot cal posar-se d’esquenes a Espanya i mirar el món com ho fa el club del Poble Nou.

[@more@]



Comentaris tancats a La globalització

Provincians

Aquest matí a les comarques de Ponent adreçar-se al quiosc i veure la portada

del Diari Segre, el més important de les comarques de Ponent, denota el provincianisme més flagrant i la seva incapacitat intel·lectual d’articular un discurs propi.

La premsa subvencionada, i els periodistes i directors de diari sotmesos a les directrius centralistes, denota no solament un menyspreu a una part important de la ciutadania del país, sinó una manca de professionalitat i d’incapacitat de donar veus a una pluralitat més oberta i democràtica, tots aquests poders encara no han assolit la seva independència i encara viuen del provincianisme i de les rèmores del franquisme.

Aquesta colla no són altres que aquells que sempre parlen d’obertura al món, de cohesió, de pluralitat, d’interculturalitat, i de no mirar-se al melic i ser cosmopolites.

Quina colla d’hipòcrites i que provincians i tancats que són.

[@more@]

This morning in the regions of Ponent to address to the kiosk and to see the title page of the Segre Newspaper, the most important of the regions of Ponent, it denotes the most flagrant provincialism and its|his|her|their intellectual disability of articular an own speech.

The subsidized press, and the journalists and directors of newspaper subjected to the centralist guidelines it denotes not solsament a contempt to|in an important delivery of the citizenship of the country, but a lack of professionalism and of disability of giving voices to|in a plurality more open and democratic, all these powers yet have not attained its|his|her|their independence and still live on the provincialism and on the remoras of the Franco's regime.

Other are not this group than those ones that always speak about opening in the world, of cohesion, of plurality, of interculturalitat, and of not looking at itself|himself|herself in the navel and being cosmopolitan are.
Which group of hypocrites and that provincial and closed that they are.

 

3s comentaris

On és la por?

PP i PSOE – no són lo mismo-. Malament quan han de negar que no són el mateix, els deu venir Josep Pla a la memòria.

S’han neguitejat amb la independència del Kosovo, diuen que Catalunya i Euskal Herria són realitats diferents, no parlaré dels bascos  avui, però pel que fa Catalunya i tant que ho és diferent, diferent en gairebé tot.

Però sobretot, en el fet que polítics com Dolors Nadal, Daniel Sirera, Carmen Chacon Manuela De Madre, Teresa Cunillera, Miquel Aguilà, i tot un reguitzell de polítics espanyolistes tenen preu, com a bons mercenaris tenen el seu preu, ara treballen per Espanya, i viuen molt bé de fer aquest servei, demà qui sap.

Potser es pot girar la truita, de fet si tenim en compte resultats electorals i sociologia a Catalunya, PP i PSOE –són el mateix- no haurien de tenir cap por.

Però la tenen, ens coneixen a la perfecció. Pedagogia? No ens feu riure, no ens coneixen perquè hem fet pedagogia, ens coneixen perquè des del Compromís de Casp sempre han trobat destinataris a l’hora de buscar venuts, llepaculs, botiflers i miserables, i algun dia poden canviar de comprador.

[@more@]

Comentaris tancats a On és la por?

Today Kosovo, tomorrow Catalonia

Sens dubte, tenen raó els que afirmen que la situació de Kosovo i la catalana són del tot diferents. No hi ha dos moviments d’alliberament nacionals iguals al món: ni els Països Catalans, ni Euskalerria, ni Escòcia, ni Flandes, ni el Quebec… Cada procés té les seues peculiaritats i les seues raons. Però els que no paren de repetir aquesta evidència —que no és el mateix Kosovo que Catalunya o que no hi ha cap moviment d’alliberament igual— sempre són els mateixos, aquí i allà, i tenen una cosa en comú: no volen permetre que democràticament una part del territori prengui la decisió de separar-se. En el fons, serbis, espanyols, belgues canadencs… tenen la por al cos, la por que fa la democràcia a aquells que creuen que hi ha una cosa més important que la llibertat, la unitat del “seu” territori. 

Si Kosovo i Catalunya són dues realitat molt allunyades, per què aquesta unanimitat en la política espanyola contra la secessió? Per què PSOE i PP no paren de dir que no podem comparar ambdues situacions? Sabeu per què? Perquè és cert que nosaltres no ens podem comparar amb Kosovo, però ells són igualets igualets que els serbis: la llibertat els fa por.

Potser Kosovo no és Catalanya, però per la inquietud que ha generat en la caterva hispànica, és una molt bona notícia i un nou argument per a l’independentisme català.

[@more@]

1 comentari

És la menjadora, president

Pasqual Maragall va crear Ciutadans pel Canvi, Estiuejants pel Canvi com deia el malaurat Ramon Barnils. Ho va fer, ingenu d’ell, com a plataforma de la societat civil per posar fi a 23 anys de nacionalisme i de maneres de fer viciades al poder. També ho va fer per demostrar que l’apartxic del partit no el controlava; partit del qual va ser president, però que no en va exercir mai, atès que està i estava controlat per l’aparell del Baix Llobregat i per Madrid directament, com moltes coses a Catalunya: a molts la dependència els fot calents.

Ara que a Maragall l’han traït els mateixos que volien oxigenar el Palau de la Plaça Sant Jaume, a Maragall se li va ocórrer crear al Partit Català Europeu, com una nova alternativa al sistema putrefacte de partits a Catalunya i la seva relació amb el poder. 

Com era d’esperar, ha anat a cercar a aquests immaculats personatges de la societat civil que volien canviar la manera de fer, els Estiuejants pel Canvi, però ara estan a l’ombra i a la tranquil·litat que dóna treballar per l’agència de col·locació més gran de Catalunya i Espanya —amb artistes decrèpits inclosos— el PSOE,  i li han dit que no els maregi massa. 

Si president, és la poltrona, la menjadora, vostè ho hauria de saber.

[@more@]

Comentaris tancats a És la menjadora, president

No time for love in the basque country

No hi ha temps per l'amor al País Basc, escampa la solidaritat!

Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna.

The is no time for love in the basque country, please extend the solidarity.

http://notimeforlove-istimeforpeace.blogspot.com/2008/02/

no-time-for-love-in-basque-country.html

[@more@]

Comentaris tancats a No time for love in the basque country

Monàrquics per un dia

El Col·lectiu 1707, a més de ser independentista, és republicà fins al moll de l’os. Un republicanisme lligat amb els valors democràtics de participació i sobirania ciutadana que legitimen la gestió de la “cosa pública”. Menyspreem qualsevol forma de govern que es basi en principis totalitaris, tant a la dreta com a l’esquerra, i, com no pot ser d’una altra manera, qualsevol forma de transmissió del poder que no sigui democràtica. En aquest sentit, la monarquia és el paradigma de la injustícia portada a l’extrem: la transmissió hereditària de la capacitat de decidir és una abominació que hem de patir en aquest Estat democràticament tercermundista que ens té lligats. 

Però a banda d’això, aquest dissabte, i per un dia, serem monàrquics perquè volem unir-nos a la commemoració dels 800 anys del rei Jaume. I hem de ser monàrquics perquè aquell home dels Feits és la clau de volta històrica de la nostra nació: els Països Catalans.

Afegint-nos a la proposta de Vicent Partal, aquí us deixem un fragment del Llibre dels Fets, justament el que ens explica l'origen de tot plegat:

" Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en P[ere] no uolia ueser nostra mare la Reyna,e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren: Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren   nos a sent Fermi e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi, cantauen: Benedictus Dominus Deus Israel traues que les altres. E per aço e p er la gracia de Deu .E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII· candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits dehaurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa sobre no s ·I· canta l, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem."

Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler
[@more@]

 
 
 

Comentaris tancats a Monàrquics per un dia

L’Apparachik

És el nom en què el món de la política rebien els aparells executius dels partits polítics d’àmbit soviètic, en certs cercles així s’anomena tota l’executiva del PSC català, una autèntica maquinària de poder amb tentacles i persones infiltrades a la major part de les organitzacions mediàtiques, empresarials, acadèmiques, polítiques i financeres del nostre país.
La llista seria interminable de persones vinculades a aquesta organització, la major part en llocs estratègics de poder a casa nostra.
Les seves “males arts” són conegudes per tothom, el periodista Jordi Vendrell, ja difunt, les va patir en primera persona, en ser acomiadat de forma fulminant de Catalunya ràdio en fer un crítica als socialistes, al nostre país qui s’enfronta a l’apparachik ha begut oli.
No és estrany que tres polítics socialistes hagin pressionat de forma explícita periodistes acusant-los de massa nacionalistes i el col·legi de periodistes no hagi obert la boca, per por o per complicitat. Un fet destacable és que els esmentats polítics tenen cognoms catalans (Masllorens&Ferran&Mas), la qual cosa demostra el domini excepcional del màrqueting i la comunicació que domina l’Apparachik.
La llista de malifetes que aquesta gent ha fet al nostre país és interminable la LOFCA, la LOAPA, l’espoli econòmic, la centralització administrativa, els atacs a la nostra llengua, de fet no acabaríem.
El PSC ja no representa cap projecte ni polític, ni social, només representa maquinària de poder, utilitza el nom de l’esquerra i se’n surt perquè aquest país encara no ha paït les rèmores del franquisme i la guerra civil i encara es mou en aquest eix estúpid i anacrònic de l’esquerra-dreta, que només serveix per despistar i desorientar el personal.
En un món on la capacitat de gestió d’infraestructures, la sobirania fiscal, i la capacitat de domini de sectors energètics i de telecomunicacions són cabdals pel desenvolupament i el progrés, perdre el temps parlant de la dreta i l’esquerra sense tenir resolts els factors esmentats és una manera com un altra de fer l’imbècil i perdre el temps.
Encara gràcies en tenen de la guerra tribal, fratricida i estúpida que manté el sobiranisme català, i tot només per quatre engrunes que representen uns quants consells comarcals, i ajuntaments de poblacions més aviat mitjanes a la Catalunya interior, i mentrestant els socialistes estan aclaparant poder i espanyolitzant el país.

[@more@]

Comentaris tancats a L’Apparachik